EL THILO SCHLIEBENER FA LA MARATÓ D’ATENES

“Avui he fet LA MARATÓ! No massa bé preparat (faltaven tirades llargues), però amb ganes. Hem sortit a les 5:30 en bus a la ciutat de Marató amb només 8 graus, allà havíem d’esperar a les 9 per la sortida, corrien més o menys 18.000 atletes.  L’estadi de sortida i el recorregut és lleig (tot carretera amb edificis), però l’organització (aigua cada 3km, molts voluntaris…) i l’animació de la gent única!!! Això no he vist en cap marató!

Des de la ciutat de Marató la carretera puja de tobogan fins al km 32 (330m de desnivell), a partir d’allí és pla o baixada.

Vaig anar bé fins al km30 – i els últims 12 em va costar molt i vaig perdre l’objectiu de 4 hores per poc: 4:02h! Una experiència més i la marató número 24!.”

Era la gran crònica de l’atleta de Fondistes Penedès, Thilo Schliebener, que durant les últimes setmanes participava cada diumenge en una cursa per arribar al seu objectiu corre la mítica marató d’Atenes.

Si parlem d’esdeveniments esportius emblemàtics a la terra, no hi ha una marató més especial que la Marató d’Atenes. Constitueix la més antiga del món i té darrere una llegenda que, fins avui, se’l segueix fent justícia. A la Marató Clàssica d’Atenes es barreja l’esport, la història, la cultura i la grandesa en un recorregut que resulta complex per a molts corredors, a causa dels seus múltiples ascensos i descensos. Però, al final, la gesta val molt la pena perquè és una carrera històrica a causa de nombroses raons.

Aquest esdeveniment esportiu es remunta a una llegenda que data de l’any 490 aC on s’explica la gesta d’un soldat grec, anomenat Filípides, que va morir extenuat, després de recórrer 42 quilòmetres i 195 metres des de Marató fins a Atenes, per anunciar la victòria de les seves tropes sobre l’exèrcit persa.

La Marató d’Atenes dona l’oportunitat de fer el mateix recorregut

El Thilo Schliebener per un dia es va transportar l’any 490 aC i va aconseguir fer els 42,195 kms en 4h 02’ fent la mateixa gesta que va fer Filípides, anar de Marató fins a arribar a l’estadi Panatenaico (Panathinaikó), la seu dels primers Jocs Olímpics de l’època moderna.