EL JOAN LUQUE CORRE EL TAST DELS CAVALLS DEL VENT

El passat 29 de juny va tenir al Parc Natural del Cadí Moixeró el Festival de Trail dels Cavalls del Vent, en la que els atletes optaven per una de les tres distancies, open 90 kms, Half de 45 kms i el Tast de 28 kms, les proves en si eren molt dures però van passar a ser extremes degut a l’onada de calor, i per aquesta inclemència van suspendre la cursa Open, la resta ok per córrer, tot i així van passar a ser curses extremes per les fortes temperatures, es va arribar als 37 graus.

Al Tast va participar el nostre atleta el Joan Luque, va començar a les 7 del matí al Refugi Lluís Estasen, apart dels 28 kms i les fortes calors tenia que afrontar 1.900m de desnivell negatiu i 3.800 acumulat,al final Joan la finalitzava amb 7h 30’ entrant en el lloc 8é de la general, tot i que no era competitiva, però va tenir les seves classificacions, aquí teniu la seva crónica:

“Són les 07:00, 20 graus i començo el Tast dels Cavalls del Vent al Refugi del Lluís Estasen a 1677m.

Primers 4 km per pista i pujant, segueixo per corriols cap al preciós punt del pas de Gosolans km 10 i punt més alt de tot el Tast 2.370m, fins aquí tot molt bé temperatura de 25 graus, he salvat un gran desnivell i a bon ritme , ara toca baixar fins per la trialera de pedra fins al primer refugi, molt tècnica, arribo a Prat de Aguió en 2h 30 ‘ni m’ho creia, el meu record era a 4h, el que fa una carrera, toca omplir d’aigua, menjar una mica i a seguir el camí.

A partir d’aquí m’uneixo a tres atletes de Vic, no molava anar sol, ja no coneixia per on anar i no volia perdre, que ja ho vam fer una vegada però gps ia seguir de nou el camí, ara el paisatge era tot pedra i molt gris, la calor que començava a estrènyer, 28, 29, 30 i pujant, a més comencem a pujar fins que vam arribar fins el desviament del Tast, del grup de 4 només ens quedem una noia i jo, vam arribar al segon punt més alt, a 2.358m, al km 18, ja amb 32 graus, un forn, seguim però ja estirant el gps per no perdre’ns, comença la baixada, una de les més dures que he fet en la meva vida, tècnica, molta pedra, tarteres, corriol i perillosa, ho tenia tot en 6 kms havíem de baixar fins 1.244m, intentàvem moure’ns ràpids i hi havia moments que ho aconseguíem, però la calor i ja la falta d’aigua, ens feia més febles, l’aigua que portem s’havia escalfat molt, impossible de beure, petites caigudes, torçades, la boca seca, els llavis enganxosos, però per fi estem a baix, camí cap al refugi del Gresolet, vam arribar exhausts, el primer que faig és beber una ampolla de gatorade fresc, de cop, la meva boca semblava una lija, necessitava líquid, torno a beure més aigua amb electròlits, sals, menjar una mica i tornar a la carrera, estàvem al km 24 ia 37 graus, un infern, aquella fondalada.

Comença el meu calvari, ja no tirava ni muscularment ni mentalment, a més quedaven 4 km amb unes impressionants pujades / rampes que es em feia difícil fer-les, però havia de treure força d’on no n’hi havia, em deia: gasta les piles que et queden que ja arribes, a per això que és teva, pujo i pujo, a la companya li vaig dir que marxés i em vaig quedar sol, tir i tir, era interminable, estava esgotat, però arribo a la pista i per fi em queda la glòria, arribar el Estasen, just abans d’arribar al refugi em salta les llàgrimes, i segueixo amb un somriure, per fi s’havia acabat.

Que dura ha estat, 28 kms, amb temperatures entre 20 i 37 graus, 1.900m de desnivell positiu i 1.900 negatius, el mateix que l’Olla de Núria, però el pitjor ha estat la baixada, ha estat excessivament tècnica, ha faltat algun avituallament entre el primer i segon refugi, hi havia una onada de calor i hagués estat bé tenir-lo.

Ho he aconseguit i amb això acabo la muntanya, ara toca recuperar-se, descansar i començar a pensar en l’asfalt i la marató de València”.