FONDISTA A L’OLLA DE NURIA

Crònica del Joan Luque

“Somni aconseguit”, avui he aconseguit una de les proeses més important de la meva carrera esportiva, córrer en alta muntanya la Trail l’Olla de Núria.

Al febrer em vaig inscriure a l’Olla de Núria al Pirineu, una cursa de 21 kms amb un desnivell acumulat de 3.800m, 1.900 positius, però no només és una dada rellevant sinó que l’altre és que has de fer a les primera de canvi el Puigmal al km 5, aquest pic està a 2.913m, impressiona res més dir-ho, imagineu veure-ho, però és que després la cursa es converteix en un Dragon Khan en muntanya, després del Puigmal s’havia de coronar el pic de Segre, 2.809, es baixa al coll de Finestrelles 2.606 per començar a pujar al pic de Finestrelles 2.827 i encara no estem al km 10, baixada per coronar el pic d’Eina 2.789 i seguit el pic de Noufonts 2.861m, km 12, baixada forta i un cop passat el 3r control pujada molt dura a l’Collad de Noucres 2.799, km 15, comença la baixada però abans has de coronar el Puig de Font Negre 2.727m situat al km 17, comença la baixada fins Núria 1.967m però has de passar al km 18 pel pic de l’Àguila 2.422m.

Impressionant tota ella, bestials vistes, però la carrera més dura que he corregut a la meva vida, ara sé el que és córrer en alta muntanya.

Mai una cursa m’havia posat tan nerviós, tant que pujant a Núria estava bloquejat mentalment, ja no venia d’una setmana bona i només em faltava això, la carrera m’imposava, li tinc molt de respecte a la muntanya, però una cursa d’aquesta envergadura són paraules majors, no sabia si l’acabaria o no i aquesta era la meva gran pressió, la segona és com em comportaria a córrer tan alt i la tercera era no lesionar-me, gaudir no  la podia gaudir pel poc entrenament de muntanya que portava però si podia donar-ho tot ho donava, no hi havia anat a passejar-me.

Efectivament primers kms en pujada pura i dura, era el meu fort, avançava a molts / es atletes, arribo al Puigmal amb 10 ‘per davant del tall, fins aquí bé, però comença el Dragon Khan, amb pedres soltes, neu, vent, fred en alguns moments i calor en d’altres, jo aquests terrenys no els havia entrenat en la meva vida de cap manera, arribo al km 9,5 i em ve una pujada ja que estava la Quina, que passada que a 2.600m te la trobis, ens veiem un petó i endavant, segon pas de control, 5 minuts abans del tall de l’organització, a partir d’aquí començo a notar l’altura i el terreny, muscularment, en respiració, en set i al cap, però ho dono tot per arribar al km 13,5 amb control de pas, no ho va superar per 10 minuts, després m’assabento al final que l’organització havia decidit augmentar-lo, però al no saber-ho jo, tot i que decideixo fer-la sencera jo i més de 50 persones, em prenc d’una altra manera i ja no valia la pena arribar a les 5h que hi havia de temps, 5h 15 la nova decisió, no anava a donar-ho tot com els 13,5 kms anteriors, no tenia sentit, a gaudir dins del que podia i la baixada fer-la corrent però sense passar-me pels quàdriceps, al final arribo a Núria amb 5h 20 ‘, molt feliç i orgullós del que havia aconseguit:  la carrera més dura de la meva vida, tot un repte que va començar fa 4 anys, ha valgut la pena fer-la una vegada, aquest córrer és un altre món molt diferent al que jo estic acostumat, no és el meu, però per un dia he anat al.

Aquesta cursa sempre estarà en el meu cor.