HEROIS/NES DE FONDISTES A LA MARATÓ DE BARCELONA

HEROIS/NES DE FONDISTES A LA MARATÓ DE BARCELONA

Avui ha estat una de les edicions amb més calor de la marató de Barcelona, ha començat a 15 graus i arribat fins els 22 graus, gran handicap pels atletes.

Circuit nou, més ràpid 13.873 herois/nes i 42,195 kms per endavant, un ambient de luxe per moltes zones.

Fins aquí anaven 9 atletes de Fondistes Penedès, cadascú buscant els seu objectiu desprès de molts mesos d’entrenament:

El Blas Herrera feia la seva segona marató de la temporada i aconseguia entrar amb 3h 13’, va corre a Donostia al novembre amb 3h 06’:

“Molt content per tornar a fer dues maratons en una temporada, avui al final he patit però marató aconseguida, donar les gracies a l’Albert Moreno per tirar de mi els últims kms”.

El Thilo Schliebener va entrar amb 3h 18’:

“Avui he acabat la marató de Barcelona. Vaig prendre la decisió fa 1 mes després de la mitja. Així la preparació era intensa i curta.

A principi la tàctica ha funcionat de meravella: 44 minuts / 10km fins al km 30. Bones sensacions en un dia perfecte (temps, recorregut, públic). La mitjana per sota d’1: 33h! Però a partir del km 32 venia el Sr. amb el mall! Havia de reduir el ritme molt. Començava la discussió interna: “camí una estona? – no vaaa: 500m més” … i així fins al final. El que té una marató! Al final 3: 18h i molt content (tot i que no es veu la bona feina dels primers 30km …)”.

El Josep Maria Canela aconseguia la seva segona millor marató amb 3h 18’, es va quedar a dos minuts de la seva marca:

“He fet marató de Barcelona amb 3:18:46. He fet la meva segona millor marca personal. He corregut constant tota l’estona fent però els 7 kms últims els més ràpids anant una mica per sota del ritme que anava portant. Agrair al Joan Jiménez que l’hem fet pràcticament junts i al Txiki que ens ha acompanyat una bona part de la segona mitja ajudant en els avituallaments”.

El Alex Pacheco aconseguia marca personal al entrar en 3h 22’, millorant en 6 minuts, debut com maratonià de Fondistes Penedès:

“Barcelona es Barcelona. Me he trobat be la primera part i he decidit jugar-me-la i no fer gaire cas al mestre. Anaven passant els kilòmetres i veia que podia. Al kilòmetre 32 se ha produït moment piel de gallina quan en una pantalla gegant ha sortit la meva filla i el Turdiu animant això ha fet que agafes forces i cap a la meta avançant a molts atletes.  També veure als meus companys d’equip això també ha sigut moment motivador, un día brutal!!!”.

El Joan Jimenez entrava amb 3h 30’, tot i que fins el km 36 anava a ritme de marca, però no va poder ser:

“fins el km 36 anava en marca personal , després el cos ha dit prou i ha sigut tota una odissea arribar a meta , però content i una mes”.

El Rafel López finalitzava la seva 18ena marató amb 3h 18’:

“Moltíssimes gràcies pels ànims a tots. Per mi un dels dies més emotius des de que soc Fondista. Vull agrair especialment el recolzament a la Dioni que ha tirat de mi molts kms”.

El Jaume Morató va fer el seu debut en la marató amb 3h 58’:

“M’ha anat molt be nomes que al km 38 passat Colom els mussols que estan a sobre el genoll, els quàdriceps, m’han quedar engarrotats i una fisio de carrera m’ha fet un massatge i he pogut continuar tot i que he caminat una estona, desprès he patit molt fins la meta. He perdut força temps per que anava per fer sobre 3h 50, al final he tret forces per arribar abans de les 4 h. Al final objectiu aconseguit 3 h 57′. 54 “. Un dia per recordar, el mes emocionant des de que soc atleta, la sensació al creuar la meta indescriptible”.

La Pilar Gallego sumava la seva 4arta marató però la segona seguida, va entrar amb 4h 54’:

“Menys de 5h … Quina gran satisfacció entrar .. és indescriptible … avui per això a partir del km28 l’estómac m’ha donat pel sac, es va tancar i no m’entrava res, així que he anat fent i amb tot i amb això l’he acabat .. gràcies al Aroca que ha estat acompanyant en algun tram i m’ha donat un cop de ma .. és el meu angelet. Sort que tot i el físic la ment l’he tingut sempre forta per acabar-la. Estic súper feliç”.

El Sixto Pallàs era la part negativa, va tenir que abandonar al km 9:

“avui no ha pogut ser, quan he passat pel km9 el abductor m,ha fet una estrebada i m’he quedat sense moure la cama així que ho he deixat”.