El Jaume Boquera finalitza el “Camino de Santiago” 1.126 kms, Una gran experiència

 

El Jaume Boquera finalitza el Camino de Santiago 1.126 kms, Una gran experiència

El Jaume avui ha arribat a les 12 del migdia a Santiago de Compostela desprès de 20 kms en la seva 36ena etapa, culminant una gran gesta personal:

“Ha estat dur però ho he aconseguit, soc molt feliç, ja tinc el diploma de pelegrí”

Tot va començar fa 36 dies a Vilafranca, el 18 d’abril, que el marxador/maratonià de Fondistes Penedès el Jaume Boquera és posava les seves bambes, una muda, un paraigües, una motxilla amb 8 kg, un carnet de pelegrí, etc etc  i es posava a caminar, amb un rumb i un objectiu “Santiago de Compostela” seguint les marques del camí,  en el seu mapa de ruta tenia marcat fer 1.116 kms d’una tirada, per etapes, com Deu mana amb la motxilla a l’esquena que és com s’ha de fer un camino de Santiago, un pelegrinatge com cal, (hi ha moltes versions: per etapes caminant una setmana cada any fins acabar-lo, amb els taxis dels camino, tot un negoci, que et porten al següent lloc si estàs cansat, taxis o gent que et porten la motxilla al següent refugi i així vas sense, etc etc) el Jaume no va tenir ajuda de cap mena.

Durant aquests 36 dies ha tingut etapes de  tot tipus, des de 20 kms fins 50 que va ser una maratoniana etapa, li ha sortit a una mitjana de 31 kms diaris, etapes planes, etapes ondulades, etapes dures, pluja, vent, fred, boira, calor, sol i de tot el que podia caure.

Ha caminat per mitja Espanya: Catalunya, Aragó, Navarra, la Rioja, Castella i Lleó i Galicia, per pobles desconeguts i no tant desconeguts, ciutats com Lleida, Saragossa, Logroño, Burgos, Lleó, etc, per camins infinitament inacabables, per boscos, per muntanyes, senders, creuant rius, per carreteres, però sempre seguint la marca del camino de Santiago, cada etapa un alberg, cada etapa uns menjars diferents, cada etapa unes fotos, cada etapa unes visites als llocs si valia la pena.

Durant molts dies va anar sol, 14,   fins agafar el camí Francès que va ser quant anava amb més pelegrins o que és diuen pelegrins, ja que com ell pocs, motxilla i caminar fins la següent, ha conegut molta gent de tot tipus, ha fet amistats i ha viscut moments molt bons.

Ha lluitat molt físicament, tot i que té molta experiència, però els seus peus no li ha acompanyat, per bullofes “llagas” sobre tot a les ultimes etapes, ha lluitat molt mentalment, es dur tants dies i tants kms, però el és molt fort, ha viscut moltes histories, ha viscut anècdotes, ha vist de tot, però el Jaume Boquera ha complert un somni, tenir el carnet de pelegrí, un carnet que molt pocs ho tenen i que a molts ens agradaria tenir, ja que l’experiència que vius, com el di és impressionant i et canvia la visió de la vida i de moltes coses, ha valgut la pena.

El Jaume ha fet els últims 20 kms recordant tot el que ha deixat enrere aquests 36 dies i que nosaltres ho hem anat seguint dia a dia, per que reptes com aquests poques vegades tenim la sort de viure i ha estat un honor i un plaer seguir al capità, al diesel i ara pelegrí Jaume Boquera.

Fotos d’avui, Momte do Gozo, entrada a la ciutat de Santiago, en mig de la plaça de la catedral i diploma de pelegrí.