Crònica d’un atleta a la marató de Nova York, pel Celestino López

 

Crònica d’un atleta a la marató de Nova York, pel Celestino López
El Celestino López és un atleta de Fondistes Penedès va fer la seva segona marató el diumenge als quasi 58 anys i va ser a la gran marató de nova York una de les sis millors del món, però que la caracteritza per ser la millor pel gran ambient que hi ha al carrer, més de 2 milions de persones al carrer animant.
Tot maratonià que fa aquesta marató té un abans i un després en el món de les maratons i explica les seves vivències amb molta més intensitat que cap altra, ja que sempre queda en el cor i record del maratonià d’una forma especial, que només ho sap el que la corre.
Aquí us passem la seva crònica:
“L’avantsala de l’espera durant 3 hores en un descampat de mala mort sota el pont de Verrazano, val la pena. És una experiència única a la vida, i si t’agrada córrer … Ni t’ho explico. El recorregut és dur, amb pujades i baixades, sobretot en els ponts. Tota la ciutat bolcada amb els corredors. Els 2 milions de persones no paren de cridar, i animar, i fins i tot de donar-te tot tipus de menjars i mocadors, que paguen de la seva butxaca, per fer-te més fàcil la cursa. És senzillament increïble.
Llàstima dels més de 5.000 dorsals que no es presenten a la línia de sortida, i que farien a tanta i tantes persones felices. Molta sort amb el temps hem tingut, amb temperatures rondant els 14 ° i amb vent fresc”.