Tres Fondistes a la marató de Sevilla

Un any més Fondistes Penedès portava representants a la marató de Sevilla, una marató amb un dels circuits més ràpids del Mon i més ràpid d’Europa, començava a les 9 del matí sota una bona temperatura 6 graus però a mesura que passaven les hores la temperatura anava pujant fins arribar als 18 graus, el recorregut era per tota Sevilla passant pels llocs més emblemàtics de la ciutat amb molt d’ambient.

Van finalitzar 8.200 herois dels quals tres eren de Fondistes Penedès, sent el Fran Paton el primer del club en creuar la línia d’arribada amb 2h 53’, lluny de la seva marca personal però no va ser el seu dia:

“Ho tenia tot de cara però no sé si la pressió de marcar-me un temps o que no tenia el dia m’ha sortir malament, a partir del km 20 les cames ja no anaven bé i he passat la primera mitja amb 1h 20’, al final he acabat com millor he pogut i punt, ara toca aixecar-se de nou i repassar tot el que he fet, i tornar de nou a mirar positivament”.

El Blas Herrera millorava per segons la seva millor marca personal amb 2h 59’, feia la primera mitja en 1h 27’ i la segona en 1h 32’:

“Volia fer 2h 58’ però al final no he pogut, però estic molt content per que millorat, la marató és una passada i bestial, ha valgut la pena”.

El Santi Hervás aconseguia una marca de 3h 07’ i es quedava a 2 minuts de la seva marca personal.

“El año pasado sufrí en mis carnes la dureza de la maratón, o eso creía, el señor del mazo me visitó en el km 35 y como no pudo conmigo este año ha mandado a su jefe, el todopoderoso thor el dios del trueno, se había escondido en el 28 y me ha dado un ostion que me ha mandado con los zombies de walking dead. Fuera bromas hoy he sufrido como nunca, mi error, salir muy fuerte, he pasado la media en 1:29, y lo he pagado caro, en el 28 las piernas ya no daban para nada más y he aguantado porque me esperaban en el 41 para entrar en el estadio, batallando y luchando contra mi cabeza he aguantado y cuando he visto a la familia en el km 41, se me ha pasado todo el dolor, al final 3:07:50, después del año que he pasado la doy por buena pero no sería honesto sino dijera que quería mas, pero esto es la distancia reina del atletismo y los errores se pagan, ahora a recuperarse y a pensar en otra. To be continued. Gracias a mi familia por aguantarme estos meses de entreno os quiero un montón sois la fuerza que me empuja en mis momentos de bajón.