La marató del Raimon Palau a Budapest

raimon3El Raimon repassa la seva marató feta el passat dia 13 d’octubre a Budapest, amb les seves sensacions, el recorregut, organització i tot que envolta aquests meravellosa marató, era la seva 19ena marató i és el primer atleta del club que corre aquesta marató.

Al final el meu temps definitiu ha estat de 3:27:41, vaig passar la mitja a 1:43:40 i la segona mitja a 1.44.01 La mitjana surt sobre 4.50. Vaig entrar en el lloc 23 de la meva categoria ( de 263). En total van entrar 3996 corredors ( 3208 homes i 788 dones)

Molt content per haver doblat, molt regular.  Molt bones sensacions fins el km 35 o 36, fins aquí no vaig patir gens i vaig disfrutar molt, però a partir d’aquí ja vaig començar a notar que em pesaven les cames, sobretot els quàdriceps i em feia mal de panxa, del 36 al 39 encara vaig fer els kms a 4,45 però ja patint bastant, veia que si mantenia el ritme acabaria amb 3h 23, però a partir del km 39  vaig acabar el gas, de cop,  quan no es pot, no es pot, el coco també va dir prou i vaig anar fent, trotant sense aturar-me,  però a un ritme penós, els 3 kms últims em van sortir lleugerament per sobre de 6′ el km, vaig acumular més de 3 minuts de cop respecte al ritme que vaig portar durant tota la marató, que per cert va ser un ritme molt constant, tots els kms estan entre la franja de 4, 40 i 4 55.

Per cert la marató va estar molt ben organitzada, molt bona sortida per calaixos, bons avituallaments, bon ambient, raimon arribadaforça gent animant, molts grups de música durant el recorregut (de tot tipus des de música rock, tradicional…. i molt curiós, moltes corals cantant,  ja que en aquest país hi ha molta tradició musical sobretot en el cant, la clàssica i l’òpera)   la cursa és molt plana, potser en algunes ocasions es donen massa tombs per dins la ciutat suposo per arribar a fer els 42 i això provoca que hi ha potser excessius girs d’aquests de 180 graus, d’anada i tornada. Però això, també suposa una avantatge pels acompanyants, ja que sense fer excessius desplaçaments, et poden veure tres o quatre vegades, o més durant tot el recorregut.

El marc per on transcorre la cursa és excepcional, comença en l’ampla avinguda Andràssy, de 3 kms, declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Després, aproximadament fins el km 23 passa per dins la ciutat, per les places, monuments i llocs més emblemàtics, i  vorejant molta estona les dues voreres de riu Danubi,  creuant doncs en dues ocasions els famosos ponts que uneixen les dues antigues ciutats (Buda i Pest). A partir del km 25 se’n va cap a a la Illa Margarita, que és una illa que queda enmig del riu, i aquí transcorre per uns parcs i jardins fantàstics, amb uns contrastos de colors propis de la tardor excepcionals, potser era el lloc on hi havia menys gent animant però era francament agradable de córrer. Els darrers kms es torna a la ciutat i els últims tres kms són pel gran parc de la ciutat, ara si amb molta més gent animant, acabant pràcticament en el mateix punt de sortida. En definitiva, penso que és una marató molt recomanable, plana, bonica, entretinguda i en una ciutat turística, plena d’història, “La perla del Danubi”.