ROTURA MUSCULAR

És la ruptura parcial o total de les microfibrilles o fibres musculars. Es diferencien quatre graus:
–         Distensió o ruptura grau 0: es el pas següent a un tiró muscular. Les microruptures són quasi inapreciables, i això fa que l’atleta segueixi l’activitat, arribant a agarbar-la.
–         Ruptura de 1r grau: presenta ruptura d’algunes microfibrilles musculars. Provoca un dolor que augmenta al acabar l’activitat, encara que de vegades, l’atleta pot caminar i apoiar sense molèsties. Pot aparèixer hematoma i inflamació.
–         Ruptura de 2n grau: augmenta el número de fibres afectades amb respecte l’anterior. La mobilitat es redueix i fins i tot, es troba limitada. També tenim inflamació i hematoma important. Presenta dolor molt intens a la palpació, però pot ser que no apareixi al caminar.
–         Ruptura de 3r grau: és la ruptura completa del múscul o de la unió múscul-tendinosa. Presenta dolor molt intens i impotència funcional. L’atleta no s’aguanta en peu. A simple vista, s’aprecia una depressió visible i palpable, amb inflamació, edema i hematoma molt extens. De vegades, pot produïr un shock, amb sensació de suor freda i mareig.
Aquest tipus de lesió, apareix quan fem una contracció muscular violenta o un estirament brusc, durant un gran esforç. Quan el múscul es lesiona queda més tens, perd la seva flexibilitat.
Les lesions musculars impliquen quasi sempre l’utilització incorrecta del múscul, per tant, hem de determinar les causes o factors que poden contribuir a provocar la lesió:
  • Mal escalfament.
  • Falta de flexibilitat.
  • Mala programació dels entrenaments.
  • Descompensació de forces de dos músculs (un més dèbil que l’altre).
  • Fatiga excessiva de les fibres musculars. Sobrecàrregues.
  • Existència d’una lesió prèvia.
  • Impacte o col·lisió d’un objecte provocat per una comprensió violenta del múscul contra l’os.
  • Mala hidratació. Els músculs perden elasticitat a mesura que perden líquids i minerals. Són més propensos a ruptures.
  • Alimentació inadequada.
  • Factors climàtics extrems.
Com a norma general, el tractament serà:
1)      Repòs els 3-10 primers dies.
2)      Entrenament suau els següents 3-15 dies, i un bon programa de rehabilitació.
Grau 1: Aplicació de fred en les primeres 48 hores, per disminuir l’inflamació, l’edema i l’hematoma.
També farem reeducació física.
Si després de 10 dies no cedeix la molèstia, haurem de sospitar d’una possible ruptura de grau 2 o 3.

Grau 2: Repòs total almenys durant una setmana, i aplicar fred les primeres 48 hores. No aplicar calor ni massatges fins els 4-5 dies després de la lesió.
El tractament oscil·la entre 7-8 dies. Hem de tornar als entrenaments de forma molt gradual, no és recomanable realitzar treballs intensos fins passades dues setmanes.
Grau 3: Igual procediment que en el grau 2, però el repòs, serà de 15 a 21 dies.
De vegades, si el grau de ruptura és molt greu, arribant a provocar una impotència funcional important, s’haurà de valorar la intervenció quirúrgica.
Marta Cabrè, fisioterapeuta