Esquinç de turmell


El turmell és una articulació de tipus bisagra, que es composa de varies estructures: la part distal de la tíbia i el peroné (formen un punt d’unió articular), l’astràgal, que s’uneix a les anteriors (aguanta tot el pes del cos), i per sota, l’astràgal s’articula amb el calcani. Aquesta articulació, rep grans càrregues en la carrera.
Per subjectar aquestes estructures, trobem els lligaments, que han de mantindré certa tensió. L’esquinç, és la distensió o ruptura parcial o total dels lligaments del turmell. És el més comú en l’atletisme, sobretot el lligament lateral extern.Resulten del desplaçament cap a dins del peu, afectant en major o menor grau els lligaments.
A més, també trobem estructures musculars (els peroneos), que quan es produeix el desplaçament, es contrauen en mil·lèsimes de segons, per evitar que el peu es desplaci en excés. Alhora, són capaços de relaxar-se totalment, si comproven que no són capaços de recolocar el peu, deixant la responsabilitat als lligaments (aquests són passius)
 
L’origen de la lesió, en general és traumàtica, degut a un moviment brusc (una torçada), que no dona temps al cervell de corregir la nova posició de la zona afectada.
GRAUS DE LA LESIÓ, segons la gravetat de lesió dels lligaments es poden classificar en:
  • Primer grau: es produeix una elongació (estirament excessiu), amb inflamació per sobrecàrrega, és mínima, el pacient pot començar l’activitat esportiva en 2-3 setmanes. Són les més freqüents.
  • Segon grau: els lligaments es trenquen parcialment, amb inflamació immediata. Precisen d’un període de repòs de 3-6 setmanes, ja que impossibiliten bastant.
  • Tercer grau: els més greus. Es una ruptura completa d’un o més lligaments. Precisen 8 setmanes o més per cicatritzar, sovint necessiten d’intervenció quirúrgica.
 
SIMPTOMATOLOGIA: El dolor d’un esquinç és intens i amb freqüència impossibilita a l’individu durant un període variable de temps (fins més d’un mes).
 – Lleu ó 1º grau. Dolor lleuger, edema i hematoma lleu. Lleugera incapacitat temporal.
-Mig ó 2º grau. Dolor, impotència funcional, edema i hematoma més importants.
-Greu ó 3º grau. Pèrdua de la mobilitat i hematoma i edema grans.
 
TRACTAMENT:
Inicialment,
1- Ficar gel durant 20 minuts, 3-4 vegades al dia, perquè no s’inflami massa el peu.
2- Elevació del peu, per evitar l’edema. Afavorim el retorn venós, i això implica que sang nova arribi a la zona lesiona’l. També es poden realitzar moviments actius.
3- Repòs total els dos, tres primers dies, no durant setmanes. No excedir-se en el temps d’immobilització. És aconsellable fer un repòs relatiu, realitzant exercicis sense càrrega i/o bicicleta estàtica
4- Envenat compressiu en sentit del retorn venós.
Així, podem reduir a posteriori els dies de curació, que dependrà molt de com haguem actuat els 2-3 primers dies.
Per tornar a la pràctica esportiva, es recomana que la inflamació o el dolor siguin mínims o hagin desaparegut, i que els salts no produeixin dolor ni sensació d’inestabilitat.
TRACTAMENT PREVENTIU:
– La propiocepció és molt important. Es tracta d’exercicis per despertar al turmell, per activar certs receptors perquè reaccionin en sentit contrari, protegint contra l’accident traumàtic.
– Potenciació de bessons i soli.

Marta Cabré, fisioterapeuta