Última setmana i dia de la marató de Barcelona

Arriba l’última setmana d’entrenament de la marató que té l’atleta com a objectiu després de mesos i de molt entrenament per fi a ha arribat.

Últims dies d’entrenament suau per arribar fresc al diumenge i res cansat, a partir de dijous dieta específica de maratonià, en la qual es basa que els carbohidrats siguin els principals aliments de cada àpat, però sense atipar-se ni oblidar dels altres tipus d’aliments, fibra, greixos i proteïnes.

Augment d’aigua els 3 últims dies bevent 2 km diaris, per arribar ben hidratat a la marató.

Divendres o dissabte a la fira del corredor, a recollir amb els ulls brillants i la il · lusió d’un nen el tan preuat dorsal que tant has somiat en els últims mesos, ja comences a viure i palpar l’ambient de la marató, els nervis a flor de pell, els teus pensament estan només en els 42 kms 195 metres i comences a sentir moltes coses especials.

Diumenge abans de la marató, pot ser que no hagis dormit pels nervis, no et preocupis és l’adrenalina, ens hem d’aixecar tres hores abans per esmorzar bé i amb vista a estar el màxim despert el cos i la teva a l’hora de la sortida . Esmorzar complet, anar al lavabo, i començar a posar-se la roba que portaràs, consell per no deixar-se res: cal fer una llista els dies anteriors i repassar abans de sortir de casa, samarreta, pantalons, bambes de la competició, mitjons, xip,dorsal, les cremes i aigua, tot aquest material és el més essencial per córrer la resta depèn de cadascú.

Nervis i més nervis no para de donar voltes el cap, ara ja no hi ha marxa enrere.

Queda una hora per a la sortida, comences a arribar i es comença a viure l’ambient, totalment diferent al de qualsevol altre tipus de carrera, els ulls no paren de moure i estàs feliç per estar en aquest lloc, escalfament, estiraments , foto de rigor d’abans de la sortida i per fi queden 5 minuts per a la sortida, increïble la “marabunta” de runners que hi ha i tots amb el mateix objectiu, fer els mítics 42,195 mts, quatre minuts i la teva tàctica la repasses i la repasses, tres minuts i la canvies, dos minuts i tornes a la mateixa, són pur i durs nervis, un minut i els teus ulls tenen un to especial, fins i tot t’emociones, sembla el minut més llarg de tot aquests mesos.

Tir de Sortida i els salta alguna llàgrima, et desitges molt sort  i es comença a moure la gran quantitat d’atletes, passes per l’arc de sortida i comences a córrer, hi va tota la il · lusió, ha arribat l’hora de donar-ho tot i de fer el que toca, ser fred i no deixar-se portar sobretot els primers kms pels altres corredors, pensar què aneu frescos i que ara sou capaços de tot, però aquí és on molts atletes converteixen la seva marató en un calvari, per exemple un atleta que tenen en mitja marató 1h 25 ‘ i passen amb 1h 27 ‘per la primera part, és a dir que passen pel km 21 a dos minuts de la seva marca, home fer-ho ho fas però a veure si ets capaç d’aguantar els pròxims 21 km aquest ritme, ho clàssic arriba al km 30 i l’atleta ja està cansat, les cames no tiren, el seu cap tampoc i el més bo que van pensant i dient-se a si mateix, no tinc el dia, avui les cames no tiren, ja tinc la famosa “pajara”, aquesta marató no m’agrada, el circuit és molt dur, etc, etc, les milers i milers excuses per no arribar a admetre o reconèixer que t’has passat de voltes i de revolucions i que el cos té un límit i cal saber portar-lo fins a certs límits i no sobrepassar mai aquesta línia . I el pitjor és que es cabreja amb tot el que se’t creua, fins i tot amb les persones que l’han acompanyat, com si fossin culpables, és a dir que ha acabat com “la rosa de l’aurora”, acabant la marató amb una marca molt llunyana del que s’havia planificat, volia fer 3h 06 ‘i ha acabat amb 3h 30’, és a dir que la primera part en 1h 27 ‘i la segona en 2h 03’, tot el contrari del que havia marcat, però s’ha deixat portar per l’eufòria al principi i s’ha equivocat, aquí està una marató mal feta, és un exemple.

Però també hi ha altres que si que han fet bé els deures i el que li tocava i la seva visió de la marató és totalment diferent, positiva i plena de bonics records, un altre atleta amb la mateixa marca, 1h 25 ‘, ha passat la primera part en 1h 33 ‘i la segona part el mateix crono, doblant com ha de ser, aquest atleta només parlarà de grans coses de la marató i de la seva marató: no he parat de passar a altres, ha estat sensacional, semblava que em menjava el món, l’he viscut molt positivament i ha estat una gran experiència, dono les gràcies a tots que han vingut etc etc, totalment diferent, és clar, i ha acabat amb l’objectiu marcat 3h 06 ‘.

Doncs ja sabeu cap fred els dies previs a no fer cap tonteria i sobretot en la competició, cal ser molt freds i porta la tàctica que t’has marcat, que sigui assenyada, rigorosament i sobre tot saber que el que estàs fent hi molt poques persones que en el món tingui en el privilegi de fer el que va començar el soldat grec Filípides per allà l’any 490 a. C. i ara ho has fet tu, deixa’t de tonteries que t’has convertit en un GRAN HEROI, sigui amb la marca que sigui però acaba-la be.