Fondistes Penedès entrevistat al setmanari 3devuit

3devuitEl passat divendres dia 8 de març va sortit publicat al setmanari del 3 de Vuit una entrevista que van fer a quatre membres de la Junta i que estan al davant dels 10k de Vilafranca,el Raimon Palau,el Jaume Boquera, el Joan Luque i l’Alvaro Angosto, els motius van ser per que aquest 2013 Fondistes Penedès compleix 15 anys de vida i per l’organització dels 10k de Vilafranca.

Aquí us passen tota la entrevista sencera, val la pena llegir-la, parla del nostre esport a la comarca, del nostre club i dels 10k de Vilafranca.

1.- Vosaltres vàreu ser una escissió del Club Atletisme Vilafranca  just fa 15 anys. Quin van ser els motius per crear un club específicament de fondistes?

Molts dels fundadors de Fondistes Penedès efectivament veníem del Club Atletisme Vilafranca i havíem passat ja temps enrere per l’Esportiu Penedès.  Els que tenim més anys ens vam formar en les categories inferiors com a atletes a l’Esportiu Penedès. Posteriorment quan aquest club va desaparèixer vam passar al Club Atletisme Vilafranca. Aleshores l’objectiu era la pista i el cros, però amb els anys vam començar ja amb les mitges i amb les maratons. Aleshores el fet de compaginar esport de base on imperava lògicament l’esperit competitiu, amb esport de fons popular, s’anava fent cada vegada més complicat, i a més a més, a nivell de quantitat d’atletes adults no creixíem, sempre érem els mateixos.  Els objectius i els interessos no coincidien i això ens va portar a decidir fundar un club nou dedicat exclusivament al fons.

En definitiva vam seguir el mateix camí que altres clubs de Catalunya en aquella època. Avui hi ha una gran quantitat de clubs com el nostre, dedicats  exclusivament a l’esport  de fons a nivell popular,  i que a més s’identifiquen en el territori. En les primeres reunions vam decidir ja, en honor a la nostra comarca, el nostre nom i el nostre color, el verd.

Amb la perspectiva del temps pensem que la decisió de fer aquest club  va ser encertada i en molt poc temps vam créixer i vam arribar a molta gent nova en aquest món. De la primera reunió informativa celebrada el setembre del 1998 a Cal Figarot en van sortir els primers 30 atletes que van fundar el club, una part d’ells, efectivament veníem del Club Atletisme Vilafranca, i alguns altres no. A partir d’aquí ens vam dedicar de ple a la modalitat de l’atletisme de fons i potenciar-lo a la nostra comarca.

2.- Com valoreu aquest 15 anys de Fondistes Penedès?

Sinó ens ho passéssim bé ja no existiríem com a club, no deixem de ser un grapat d’amics que comparteixen una passió: l’esport de fons. Hem intentat sempre promocionar a través dels mitjans de la comarca la nostra activitat i  durant aquests gairebé 15 anys de vida, hem donat a conèixer el nom de la nostra comarca arreu, diumenge rere diumenge participem en curses de tota Catalunya i hem estat presents en maratons i altres curses en molts països i ciutats.   Estem satisfets de la nostra trajectòria com a entitat esportiva de la comarca i del nostre posicionament com a club  dins de l’esport popular català de fons. Però tenim encara molts reptes com a club.

 3.- La trajectòria ascendent de practicants, des del primer any fins ara.

Vam començar amb 30 atletes l’any 1998 fins arribar a gairebé el centenar que som ara.  Els primers anys vam créixer molt ràpid i després ha estat molt més lent. Pensem que hem arribat a molta gent però que tenim encara molts reptes com a club i molts atletes potencials que ens agradaria que en formessin part.   A la comarca han sortit molts corredors que s’han organitzat en grups o en petits clubs, i això és bo, crea ambient i activitat social. Però encara  es veu molta gent corrent per la Vila i pels camins de la comarca però per les raons que sigui no pertanyen a cap club.

4. I quines avantatges poden tenir aquest corredors pel fet de pertànyer a un club com el vostre?

Bàsicament compartir experiència i activitats relacionades amb aquest món. El nostre club en aquests moments podem oferim assessorament tècnic, entrenaments personalitzats,  campionats interns, alguns dies fem tirades d’entrenament en grup, dues curses l’any exclusives per a socis i convidats, web actualitzada amb cròniques, calendari, articles, presència a les xarxes socials, acords amb entitats o empreses de massatges, fisio, de serveis assistencials de medicina esportiva i proves d’esforç, sopar de final de temporada, etc.

5.- Aposteu per la practica esportiva més que per la competició?

El nostre propòsit és crear un bon ambient, agrupant a gent amb ganes de córrer i on es valora tant l’esperit competitiu com el participatiu. No som un club federat ja que econòmicament no ens ho podem permetre. La nostra especialitat és l’esport de fons, el qual se centra en les mitges maratons i les maratons, i en curses més curtes, entre elles les de 10 kms. També, i ja des de fa anys, participem en moltes proves de fons de muntanya i alguns atletes més agosarats s’han atrevit ja amb proves d’ultrafons. Tenim  a més a més campionats interns de Ruta i de Muntanya entre els atletes del club mitjançant un sistema de puntuacions,  organitzem un parell de curses l’any per als nostres atletes i convidats (la Crono-ruta i la Crono-escalada),  però malgrat que aquest esperit competitiu i de superació personal, sempre és present en tots nosaltres, l’essència i els principis del nostre club tenen un marcat caràcter popular; fem esport per cuidar-nos, per passar-nos-ho bé plegats, i per nosaltres és tant important el primer com l’últim.

6.- Feu-me un resum d’atletes i fets destacats

No ens agrada parlar d’algun atleta concret, tothom competeix al seu nivell i per  a nosaltres és tant important el primer com l’últim. Intentem ser un club obert en el qual coincideixen atletes que busquen la marca personal en proves de ruta  i altres que troben altres al·licients en la muntanya, en l’ultrafons, en establir nous rècords de curses, en la cada vegada més estesa i atractiva pràctica de combinar esport i turisme anant a córrer maratons per ciutats del món, etc.

De totes formes per nosaltres la prova reina ha estat sempre la marató on tenim un bon grup d’atletes que l’ha fet per sota la mítica marca dels atletes populars de les tres hores, un parell d’atletes a la vora de les 2 hores i mitja, una atleta que va quedar guanyadora de marató, atletes amb més de 25 i un amb més de 50 maratons a les cames, atletes en actiu que fa més de 30 anys que corren maratons i altres que tot just debuten ara. En total cada temporada entre tots fem més de 40 maratons, una xifra impensable quan vam començar i ara és un fet habitual.

Hem participat en infinitat de mitges maratons. Tenim un atleta amb més de 500 mitges i molts que en corren una mitjana de sis o set l’any.  Hem quedat primers per equips en algunes mitges. Hem arribat a participar 46 atletes del club en una mitja, la de l’Espirall. En quan a les marques, durant aquests 15 anys, s’han fet des de 1h 09’ fins a més de 2h.

Tenim atletes des de 32 minuts en els 10 kms, fins a altres que superen els 60 minuts.

Atletes que han corregut al desert a la Cursa del Sables i a la Marató del Sahara,

Atletes que participen habitualment en muntanya i han estat en curses com la de l’Aneto, la Junfrau o la de Ehunmilak.

Atletes que han fet curses de 100 kms en ruta, entre 8h 18 minuts i més de 10h.

7.- Com veieu el moment actual en l’atletisme de fons?

Estem en un gran moment. Fa trenta anys quan corríem pels carrers ens tractaven de beneits, mica  a mica es va anar convertint en un fet normal i ara sembla que qui no corre, qui no coneix la darrera novetats en GPS o en sabatilles, qui no sap què és el farltlek o les sèries,  ja no està al dia. No sabem si és només una moda, esperem que no. Hi ha hagut en molt pocs anys un “boom” espectacular de corredors populars, s’ha sortit del gimnàs, ha augmentat molt la quantitat de dones que corren i en definitiva el fet de córrer no només respon a temes estrictament esportius sinó també socials: han proliferat les curses, els clubs i grups d’entrenament, els llibres, les revistes i els webs especialitzats, etc..

Per altra banda la gent s’ha adonat que és un esport amb el qual et pots posar ràpid en forma i amb poquíssima necessitat de material.  Malgrat tot, aquest increment no ha augmentat amb la mateixa proporcionalitat pel que fa a les marques i això denota per una banda, aquest esperit bàsicament popular dels nous practicants, però sobretot que cal també molta informació i tenir una bona base per a obtenir bones marques. És per això que com a  club aconsellem a la gent que s’inicia, que sobretot s’informi, que no faci animalades, que es facin les proves d’esforç, que els entrenaments siguin programats i progressius, que els objectius no siguin desmesurats sinó en funció de les capacitats, etc.,  sinó després venen les  lesions, les decepcions i els abandonaments.  Aconsellem doncs que es deixin assessorar i que formin part d’algun club amb experiència.

8.- De cop hi volta vàreu passar a ser també organitzadors de curses. Com es produeix aquest fet?

Alguns de nosaltres ja teníem experiència en l’organització de la Mitja de l’Espirall o en la Cursa del Castell d’Olèrdola. Però el més important van ser les ganes, l’intent de recuperar una cursa bàsicament popular i urbana (com havia sigut la de les fires de maig antigament), i sobretot perquè com a club volíem tenir la nostra pròpia cursa. És així com arribar la 10K de Vilafranca.

Vam començar fa cinc o sis anys amb l’organització d’una cursa de 5 kms per les fires de maig que la fèiem al voltant de la zona esportiva, però allò no tenia el ganxo que nosaltres volíem. Aleshores va ser quan vam proposar a l’Ajuntament de fer una cursa de 10k per dins de la Vila i ho van acceptar i recollir també com un repte.

9.- No creieu que l’èxit de les proves d’asfalt i urbanes (com els 10 quilòmetres de Vilafranca) son producte d’una dinàmica positiva que es viu actualment?

Sense cap dubte la distància de 10 kms és molt assequible per a atletes que s’inicien i és bona també per l’esperit de superació en atletes ja experimentats. També té el seu atractiu el fet que sigui urbana i el fet de ser un dels circuits més plans de Catalunya. Malgrat tot pensem que cal una bona preparació i organització per a garantir l’èxit, i això és el que intentem Fondistes Penedès conjuntament amb el Patronat Municipal d’Esports.

10.- En un futur es podria primar la participació d’atletes de primer nivell a la cursa dels 10 kilòmetres, amb premi econòmic (sense desmerèixer els temps d’ara!)?

Hem tingut ja alguns atletes que s’han ofert, però de moment no ho contemplem. Ja ho veurem en un futur. Repetim que l’esperit d’aquesta cursa sorgeix d’una base i esperit popular, però no descartem res en un futur.

11.- Els atletes guanyadors van comentar que es un circuit amb massa revolts i un parell de pujades que els impedeix millorar encara més les marques. Es pot fer un circuit encara més planer i ràpid?

Difícil, no es pot tenir tot, si la Vila fos més plana potser ens podríem plantejar un altre recorregut encara que necessitaríem molta més infraestructura de tanques, més voluntariat per tallar carrers, etc.

Ja quan vam buscar el circuit vam mirar que fos el més pla possible, per això el fet de 5 kms i que  pugues anar per la part cèntrica de la Vila. A més els últims 2 kms són amb tendència a baixar, ho fat molt ràpid, ja que els atletes és quan ho donen tot a la competició.

12.- Les curses en general poden ser també “negoci” pels organitzadors?

De les grans curses de 10.000, 15. 000 o més corredors se’ns escapa, no ho sabem.  Però de la resta de curses, no, en absolut, no és un negoci  i en el nostres cas, evidentment, no és el nostre propòsit. Dubtem que hi hagi curses ben organitzades i amb bons serveis que hi guanyin diners.  Nosaltres no podríem organitzar la Cursa 10K sols. Sinó tinguéssim al costat el Patronat Municipal d’Esports no seria possible, o al menys tal com la fem ara. Mirat des d’un punt de vista exclusivament econòmic, de negoci, el balanç entre els ingressos que aporten els corredors i les despeses de la cursa ha estat en les tres edicions força negatiu.

L’objectiu, i en aquesta línia estem treballant,  ha de ser a partir d’ara de buscar fórmules per poder fer  més o menys les paus, i al mateix temps poder fer més barata la inscripció al participant. Pel  corredor les inscripcions són cada vegada una despesa més gran i per tant preferim fer  més barats els drets d’inscripció que lògicament guanyar-hi res.

Els únics que guanyen diners en les curses,  són les empreses que presten serveis als organitzadors (control de xip, lloguers de cronos, inscripcions en línia…)

13.- A Vilafranca també tenim la Mitja Marató de l’Espirall. Hi ha lloc per encabir les dues proves?

No entenem gaire la pregunta, si et refereixes a fer-les al mateix dia, no hi ha lloc, evidentment no.

10korganitzadorsEn la situació actual, portem tres anys fent-ho i crec que és positiu. No creiem que hi hagi cap problema en que Vilafranca tingui curses en les dues distàncies, al revés ho veiem molt positiu. Els que ens agradaria a més a més, és que la Mitja de l’Espirall no es quedés amb l’objectiu dels 700 atletes sinó que tornés a augmentar  la seva participació, creiem que s’ho mereix una cursa tan antiga i amb tanta solera. És una cursa del nostre poble, que ens estimem i que l’hem corregut moltes vegades i inclús alguns que encara la correm, hi vam participar ja en la primera edició.

Com a club hi continuarem col·laborant en el que ens demanin i estigui a les nostres mans.

14.- Les curses de 5 o 10 quilòmetres tenen l’èxit assegurat perquè no tenen la dificultat de les més llargues o dures com les de muntanya?

No pensem que sigui així, les curses de 5 o 10 kms no tenen l’èxit assegurat. Cada tipologia de curses té el seu grup d’atletes potencials, un tipus més i altres menys però, repetim el que cal és tenir els objectius clars, una bona organització, un bon voluntariat, unes bones aliances, molta il·lusió, constància, etc..

15.- A cada poble de la comarca hi ha una cursa. Pot passar com les curses de bicicleta de muntanya que pràcticament han desaparegut del nostre calendari?

Efectivament ara estan sortint curses com a  bolets. Mirem-ho des d’un prisma positiu. Això és bo, aprofite-m’ho, podem escollir a quina cursa anar a córrer: asfalt, muntanya, 5, 3, 10 kms., mitja, marató, ultrafons  i sense la necessitat d’inscriure’ns mesos abans com ha passat els darrers anys.

Ja veurem què passarà, probablement del ventall actual, algunes curses perdurin en el temps  i altres s’acabin. Negoci de ben segur que no n’hi ha, i hores personals moltes. Normalment aquestes curses són fruit d’un parell d’atletes amb iniciativa i que a més estimen al poble. Però el compromís és anual i la il·lusió dels primers anys i les situacions personals canvien i cal trobar relleu i aquí és on ve el problema, que en molts casos aquest no hi és i desapareixen curses. Un altra raó pot ser que els objectius plantejats en quan a participació no es compleixin.

Ja ho veurem, segur que amb el temps hi haurà una selecció natural de curses però també estem segurs que moltes es consolidaran i continuarem tenint un extens calendari on poder escollir. De moment és ja un gran èxit tenir més 25 curses a la nostra comarca.

16.- Col·laboreu o organitzeu altres curses?

Intentem col·laborar en totes les curses que ens ho demanen i en general en totes les iniciatives   de la comarca relacionades amb aquest món. En alguns casos ens han sol·licitat només assessorament i en altres i col·laborem activament el dia de la cursa.  A nivell personal hi ha atletes del club que a més estan involucrats com a organitzadors en altres curses com la de Sant Valentí, la Trail senders, o l’Encantada de Font-Rubí.

També l’any passat per primera vegada i ens va molta il·lusió estar en l’organització de la Cursa popular de Sant Fèlix.