aquileEl tendó d’Aquil·les, és la terminació comú de tres ventres musculars: els bessons (intern i extern) i el soli, que formen el tríceps sural.
El Soli és el més intern i té el seu origen en la part alta de la tíbia i peroné (superfície posterior del cap del peroné, terç mig de la revora interna de la tíbia i arc tendinós entre tíbia i peroné), quedant cobert pels bessons. Aquests, s’originen en la part posterior dels dos còndils femorals.
Els tres ventres s’uneixen formant el tendó, que s inserta en la superfície posterior del calcani (os que forma el taló del peu).
És el motor principal en la flexió plantar del peu (posar-se de puntes) i participa en la flexió del genoll.

1. TENDINITIS AQUIL·LEA
Inflamació del tendó i teixits circumdants, provocada per una sobreutilització i/o excés de càrrega, de forma repetida i prolongada.
És una lesió típica en corredors de grans distàncies. Provoca molts problemes en els entrenaments, sobretot a l’hivern i en superfícies dures.
Inicialment, apareix de forma aguda i repentina
Simptomatologia:
–         Dolor en la zona d’inserció amb el calcani.
–         El dolor augmenta al córrer en superfícies massa toves i, al córrer en pujades.
–         Tumefacció difusa sobre el tendó.
–         Sensibilitat dolorosa intensa i difusa.
–         Impotència funcional. El dolor obliga a caminar amb el peu pla, evitant flexionar-lo. També, sovint es nota molt de dolor al aixecar-se del llit o després d’estar una estona assegut.
–         Al comprimir el tendó durant el moviment, pot sentir-se crepitació i sensació de fricció.
–         Si l’inflamació és severa, pot aparèixer un envermelliment de la pell.
Si no es tracta, pot arribar a cronificar-se. Serà molt difícil de tractar, per això és important valorar l’aparició dels símptomes i tractar-lo des de l’inici.
–         Dolors que desapareixen amb l’escalfament. D’aquesta manera, l’individu lesionat pot seguir entrenant amb normalitat.
–         Els símptomes reapareixen després de l’entrenament i gradualment es van agreujant. Fins que arriba un moment que els corredors ja no poden córrer i es queden atrapats en un cicle dolorós.
–         Dolor, malestar i rigidesa en el tendó, abans, durant i després de l’exercici.
–         El dolor es torna molt sensible a la palpació i normalment es nota també amb la simple acció de caminar, sobretot en pujades.
En el cas que hi hagi problemes molt persistents, haurem de sospitar de ruptura parcial del tendó.
Causes
·         Córrer, especialment sobre superfícies dures.
·         Rigidesa i falta de flexibilitat en els músculs de la pantorrilla.
·         Peus pronadors.
·         Calçat sense estabilitat o sense amortiguació adequada.
·         Gir sobtat del taló cap a dins o cap a fora al colpejar contra el terre.
·         Individus desentrenats que comença’n a entrenar de forma molt intensa.
·         Canvis en la superfície d’entreno.
·         Mala tècnica d’entrenament.
·         Factors climàtics: l hivern.
Tractament
En la fase més aguda:
–         Repòs relatiu, almenys durant la 1a setmana.
–         Aplicació de gel en la zona.
–         Envenats funcionals de descàrrega.
Amb un bon tractament, poden solucionar-ho en 2-3 setmanes. Si els símptomes desapareixen, és important preparar un bon programa de readaptació a l’esforç per poder entrenar amb normalitat.
–         En alguns casos s’aconsella una alça de descàrrega en el calçat per relaxar el tendó. En casos molt greus es pot immobilitzar el turmell per anul·lar totalment l’acció del tendó.
Prevenció
–         Realitzar un bon escalfament, abans de cada entrenament i realitzar estiraments, sobretot del tríceps sural.
–         Fer un bon programa d’entrenament, adequat a les necessitats de cada individu i sobretot a la seva condició física, augmentant l’intensitat de forma progressiva.
–         Utilitzar un calçat de bona qualitat i correcte per la superfície en la que es corre. En cas de tendència pronadora, visitar podòleg per fer un suport plantar antipronador.
–         La possibilitat de recidiva és mínima si la tornada als entrenaments no es fa massa aviat i es fa de forma gradual i controlada.
–         Mantenir la flexibilitat i tonicitat de la cama, en especial dels turmells.
Marta Cabré, fisioterapeuta
 

0 Comments

You can be the first one to leave a comment.

Leave a Comment

 

You must be logged in to post a comment.