lumbagoEls corredors, sovint presenten alteracions en la zona lumbar, “lumbàlgies”.
La zona lumbar està formada per 5 vèrtebres amb el seu corresponen disc. Aquestes, i el sacre, constitueixen la base estructural del suport del pes humà. Les lumbars, contínuament està exposades a enormes tensions mecàniques, i el disc, fibrocartilaginos, serveix per absorbir els impactes. Amb el pas dels anys, el disc té tendència a degenerar, i l’espai entre les vèrtebres és més estreta.
L’orientació normal de la columna lumbar és en lordosis lleugera, mantinguda per grups musculars oposats, un grup extensor (paravertebrals) i un grup flexor (psoas ilíac i quadrat lumbar). La lordosis exagerada, sigui per un desequilibri muscular o per un desequilibri mecànic, pot predisposar a dolor lumbar.
Existeixen una sèrie d’òrgans en la zona lumbar i abdominal, que són importants conèixer, per descartar causes no lumbars davant d’un dolor recurrent, originat a partir d’alteracions orgàniques, ja que comparteixen innervacions amb estructures de la columna lumbosacra.
Classificació de les lumbàlgies
–          La LUMBALGIA AGUDA, lumbago, sense irradiació: dolor d’esquena d’inici sobtat en la zona lumbar. El dolor pot ser de característiques mecàniques, és a dir, millora amb el repòs i empitjora amb el moviment, o no es modifica (en aquest cas, amb causa fora la columna).
Comença quasi sempre de forma brusca, al realitzar un esforç o fer un moviment en fals. Això produeix un bloqueig en la columna, amb dolor i posició antiàlgica.
Normalment es tracta de processos de dolor menor de 12 setmanes.
Normalment, són d’origenmúsculesquelètic, en forma de contractura. Així, es van acumulant tensions, fins que un moviment lesiona algun múscul, nervi, lligament o disc entre les vèrtebres, i això provoca un dolor paralitzant.
–          La LUMBÀLGIA CRÒNICA o LUMBÀLGIA AGUDA RECIDIVANT: provoca un dolor que pot ser continu, intermitent o accentuat en certes posicions (assegut, en peu, estirat…), dura més de 30 dies. Es manifesta com un dolor baix, difús i sovint, unilaterals, que irradia cap a les natges, i incrementen amb l’esforç i la fatiga, i disminueixen amb el repòs.
No existeix bloqueig per realitzar les activitats, sinó que són les posicions estàtiques prolongades les que es tornen intolerables. En molts casos, la causa d’aquest tipus de lumbàlgies, és un desequilibri de forces en la columna en general, que pot ser provocat per sobrepès i males posicions.
–          La LUMBÀLGIA PSICOSOMÀTICA O EMOCIONAL: apareix sense causa aparent i sense cap patró lògic. L’ansietat, ràbia i tristesa són les que amb més freqüència provoquen aquestes lumbàlgies. Malgrat tot, la majoria de les lumbàlgies tenen factors emocionals associats.
–          La LUMBOCIÀTICA: patologia discal, per una hernia discal o protrusió discal. Se situa entre L4 – L5 i L5 – S1.
Factors de risc, causes:
Normalment, és un dolor que s’origina bruscament, sense causa aparent. Acostuma a produir-se per una distensió del lligament comú posterior de la columna al forçar en les pujades, balanceig inadequat dels braços, inclinació inadequada al córrer, “zancada” inadequada.
El dolor lumbar simple (90% casos) és per sobrecàrrega funcional o postural (hipotonia de la musculatura abdominal, hipertonía muscular posterior, alteracions estructurals de la columna lumbar).
També apareix en corredors que deixa’n caure tot el pes del cos sobre la trepitjada(se sent molt el cop de la bamba al córrer). No és aconsellable aquest impacte del taló contra el terra, perquè es transmet a la regió lumbar. Aquest impacte es redueix quan es corre per terra, i portant bambes adequades, amb bona amortització per disminuir la intensitat dels impulsos que es transmeten a la columna lumbar.
  • Dèficits en la força i flexibilitat de la columna lumbar i la paret abdominal.
  • Genolls en genu valgo (arquejats).
  • Taló en valgo i avantpeu en varo.
  • Falta d’estiraments i potenciació.
  • Tècnica i intensitat d’entrenament i de carrera. Habilitat de mantindré la columna estable mentres es correm.
  • En llargues distàncies, sotmetem l’esquena i extremitats inferiors a sobrecàrregues.
  • Sobrepès.
  • Calçat adequat.
  • Factors laborals i/o emocionals.
  • Factors endocrino-ginecològics, en dones.
  • Carències de vitamina B i àcids grassos omega 3 i 6.
  • Alteracions en les articulacions interapofisaries (entre les vèrtebres), per microruptures musculars, artrosis, problemes reumàtics. També per hiperlaxitut lligamentosa, o rigidesa generalitzada o localitzada, alteracions mecànico-degeneratives en el disc, lligaments, articulacions i vèrtebres.
  • Infeccions, tensió psíquica, canvis climatològics, mal suport, males posicions, treballs amb rotació de la columna, mobiliari inadequat a casa i treball.
La osteoporosis no justifica un dolor lumbar a no ser que coexisteixi una fractura vertebral.
Són signes d’alarma: la febre, astènia, anorèxia, pèrdua de pes, dolor nocturn, context d’infermetat infecciosa (pneumònia), antecedents de neoplàsia. Lumbàlgia per primera vegada en menors de 20 anys o majors de 60, traumatisme greu, tractament llarg amb glucocorticoides, incontinència fecal o d’orina.
Tractament preventiu i pal·liatiu:
En general, amb 12 dies de tractament ha de desaparèixer el quadre, si no és així, realitzar proves complementàries, i valorar si el dolor segueix baixant per la cama, (lumbociatàlgia), etc.
El reposo total no aporta res, sinó que pot produir un retràs en la recuperació: debilitat muscular, deterioro cardiovascular, pèrdua mineral de Ca en l’orina i augment en sang, entre d’altres.
En tot cas, si el dolor és molt intens, repòs de no més de 2 dies. Aconsellem continuar les activitats de la vida diària, evitant les posicions o activitats que sobrecarreguen la columna, i un retorngradual a les activitats. L’objectiu del repòs relatiu busca reduir la pressió intradiscal i alleujar  el dolor.
La millor posició antiàlgica és amb les caderes i genolls lleugerament flexionades.
Part del tractament, és la correcció de les postures vicioses: una bona posició, farà que els nostres músculs protegeixin i suportin l’esquena en els esforços intensos. Perquè el cos funcioni de forma sana, els músculs, articulacions, ossos i lligaments, no han d’esforçar-se.
Quan la posició del cos és correcte, els òrgans interns tenen suficient lloc per funcionar normal, i la sang circula més lliurament.
La columna es sobrecarrega massa quan estem molt de temps asseguts o en peu. Per això, és aconsellable caminar de tant en tant; no mantindran de forma estàtica en una posició; canvis de posició freqüents, donant alguns passos o donar-nos suport alternativament en l’altre cama; peu donat suport sobre un objecte o reposapeus, també s’aconsella donar-se suport en la paret; mantenir els peus separats.
REEDUCACIÓ POSTURAL – EXERCICIS – ESTIRAMENTS
Exercicis sempre acompanyats de la respiració.
Realitzar diàriament, dedicant 15 minuts, dues vegades al día. Iniciem amb 5 repeticions de cada exercici, i augmentarem progressivament segons notem la milloria.
Si no hi ha dolor, i de forma preventiva, series de 15 repeticions, de 3 a 5 vegades per setmana mínim.
Realitzar sobre una superfície dura, ambient adequat, relaxat.
a) Isomètrics abdominals i paravertebrals.
b) Abdominals.
c) Estiraments de la cadena posterior.
d) Tonificació de la musculatura posterior. “un exemple”
e) Posicions de relax.
f) Pes mort.


Marta Cabré, fisioterapeuta.

 

0 Comments

You can be the first one to leave a comment.

Leave a Comment

 

You must be logged in to post a comment.