En el corredor, sovint es produeixen desequilibris sense desplaçament de la ròtula, és a dir, el síndrome rotulià, o condropatia rotuliana. Es tracta d’una degeneració del cartílag de la ròtula, que amb el temps, pot culminar amb la destrucció del cartílag.
És el resultat d’esforços anormals i repetits (microtraumatismes, desequilibri rotulià, en la major part hiperpressió externa de la ròtula, i pot estar associada a osteoporosi.
    Imatge de la lesió    En la seva evolució podem distingir 3 estadis:
  •   Estat d’edema: cartílag tou al tacte.
  •   Estat amb aparició de fissures.
  •   Estat d’ulceració.
La condromalàcia rotuliana pot desembocar en una autèntica gonartrosi (artrosi femoropatelar [fèmur amb ròtula]).
Pot ser asimptomàtica, però en el cas contrari els símptomes més significatius són:
  • Dolors anteriors (cara posterior de la ròtula) provocats, per exemple, per l’ascens i descens d’escales.
  • Vacil·lacions en flexió, moviments rotulians en fals.
  • Ressalts, cruiximents o crepitació, sobretot durant els moviments amb contracció intensa del quàdriceps
  • Hidrartrosi i amiotròfia quadricipital: el síndrome d’hiperpressió externa és el més freqüent, i pot estar associat a una ròtula alta
La frontera entre la condromalàcia rotuliana i l’artrosi femoropatelar no sempre és molt clara, donat que representen dos estadis evolutius de la mateixa enfermetat. Podem considerar que les condromalàcies (o condropaties) rotulianes s’observen sobretot en els pacients joves (13 a 35 anys), mentre que la verdadera artrosi es presenta només després dels 45-50 anys.
 
 
TERAPIA PREVENTIVA
–         Evitar una reeducació massa intensiva i dinàmica de quàdriceps.
–         Tota tècnica de reeducació del quàdriceps mal suportada i dolorosa ha de suspendre’l i modificar-se en sentit isomètric amb progressió ben estudiada.
–         Treballar l’equilibri de forces del parell quàdriceps/isquiotibials (en proporció 3:2) i enfortiment dels bessons amb el genoll en extensió).
–         Es recomana l’ús de la genollera amb anell estabilitzador durant les activitats esportives davant la menor sospita desequilibri rotulià.
–         Evitar en el possible: posicions assegudes amb flexió important de genoll, flexions profundes dels genoll amb càrrega, ascens i descens d’escales, bicicleta contra resistència, marxa a la muntanya, …
Marta Cabré, fisioterapeuta.
 

0 Comments

You can be the first one to leave a comment.

Leave a Comment

 

You must be logged in to post a comment.