PATOLOGÍA MENISCAL
El genoll és l’articulació que més pateix en la pràctica esportiva.
És la més voluminosa de les articulacions, i biomecànicament, és una articulació inestable, perquè la superfície articular de la tíbia és plana i la del fèmur té forma d’elipse, sense congruència per articular-se. Malgrat tot, adopta major estabilitat degut als MENISCS.
És molt susceptible a una lesió traumàtica, ja sigui accidental o repetitiu, perquè està subjecte a una tensió màxima, ja que es composa de les dues palanques més llargues i potents del cos (la tíbia i el fèmur). Aguanta un grau important de càrrega.
El genoll té dues funcions fonamentals:
–         Estabilitzar, crear una correcta transmissió de sensacions propioceptives.
–         Suportar el pes de tot el nostre pes.
 
Les estructures toves que envolten el genoll, participen en la protecció i estabilització d’aquesta.
●Per estabilitzar les petites lateralitzacions, trobem els lligaments laterals.
●Per estabilitzar les torsions i els desplaçaments anteroposteriors, trobem els lligaments creuats.
●Perquè els ossos no es desgastin en excés per frecs, el genoll disposa de líquid sinovial, les borses seroses faciliten els contactes entre diferents estructures, el cartílag articular.
●Per la mobilitat, i contribuir en l’estabilitat, els músculs actuen en aquest nivell.
MENISC INTERN:
La majoria de les lesions meniscals s’inicien en la banya posterior dels meniscs, i més freqüentment en el menisc intern. La lesió, amb el temps, pot estendre’s cap a la revora lliure (pedunculada), o si continua al llarg del cos meniscal, conduir a la rotura en “asa de cubo”.
En ocasions, pot presentar una desinserció perifèrica, degut a la ruptura del lligament menisco-tibial, freqüent en el segment posterior. Sovint, acompanyat de lesions de lligament creuat anterior.
MENISC EXTERN:
També acostuma a produir-se en la banya posterior, i pot comprometre a les superficies superior, inferior o ambdós. Acostuma a associar-se a lesions del lligament creuat anterior. Pot prolongar-se fins l’entrada del túnel popliti formant un “asa de cubo”, o si avarca tota la superfície meniscal.
Fisiologia del moviment dels meniscs
EXTENSIÓ: els còndils empenyen els meniscs cap a davant.
Intervenen els lligaments meniscorotulians, que van del cos del menisc a la ròtula.
 
FLEXIÓ: els còndils empenyen els meniscs cap a darrera.
Intervenen les fibres del semimembranós (internament) i el popliti (externament).
 
La rotació:
–         En l’extensió, funciona el compartiment extern. Es produeix una RE de la tíbia, i el còndil extern empenyen el menisc extern cap a davant. El menisc intern es manté més o menys fixe.
–         Amb la rotació interna de la tíbia, el còndil intern empenya el menisc intern cap a davant.
 
                                   RE                     PN                     RI
CAUSES GENERALS DE LESIÓ DE GENOLL
Quan apareixen molèsties en el genoll, primerament, hem d’esbrinar el mecanisme de producció de la lesió, ja que pot tindre origen en qualsevol de les articulacions de l’extremitat inferior. No podem parlar dels genolls sense implicar directament, des de la bòveda plantar del peu fins la pelvis…i tot el cos.
–       Quàdriceps dèbils, debilitat dels músculs interns de la cuixa.
–       Escurçament d’isquiotibials i/o tríceps sural.
–       Genu valgo, varo o recurbatum.
–        Torsió tibial interna.
–        Torsió femoral interna.
–        Anormalitats estructurals.
–        Alteració de la biomecànica de la marxa: pronació excessiva del retropeu (rotació excessiva dels peus cap a dins, després d’entrar en contacte amb el terre, encara que cert grau de pronació és normal i evita les lesions ajudant a distribuir la força en tot el peu).
–        Supinadors.
–        Alteracions o patología rotuliana.
–        Traumatismes directes sobre el genoll.
–        Inestabilitat deguda a lesió lligamentosa.
TOTS AQUESTS PUNTS, CONTRIBUEIXEN A PROVOCAR LESIÓ EN ELS MENISCS.
SIGNES DE LESIÓ
* Sovint, una rotura de menisc, pot ser asimptomàtica.
* Discret derrama articular.
* Ressalt articular.
* Extensió dolorosa en el compartiment afectat, i bloqueig en els últims graus d’extensió.
* Sovint podem palpar peduncles en la revora lliure, en l’espai interarticular, per desinserció d’un fragment.
* Quistes meniscals, sobretot en el menisc extern, per davant del lligament lateral extern. Sovint, d’origen degeneratiu.
* Atrofia del quàdriceps, sobretot el vast intern.
PREVENCIÓ I REEDUCACIÓ
Hem de cuidar la musculatura periarticular.  Si entrenem o correm amb desnivells, generem una contracció excèntrica (sobretot en les baixades).múscul-tendinosa del quàdriceps i la zona rotuliana. Al córrer enfortim la musculatura, però per fer-lo de forma significativa haurem d’exercitar-la amb resistències, de forma progressiva.
Per protegir el genoll en la carrera, és necessària la força del QUÀDRICEPS, que representa el fre en les baixades, i els ISQUIOTIBIALS I TRÍCEPS SURAL.
 
L’objectiu és equilibrar les forces que estabilitzen la ròtula, amb exercicis d’enfortiment, isomètrics, propiocepció, estiraments, etc. Si existeix lesió, primer farem la recuperació, i en una segona fase anirem fent estiraments sense dolor, exercicis suaus de musculació, i en una tercera fase, quan no existeixi lesió de l’amplitud del moviment, serà normal i procedirem als exercicis de força i a la carrera, i estiraments.
-La propiocepció és el treball de l’equilibri, l’adaptació muscular de manera automàtica en la posició de desequilibri.
-Exercicis de flexibilitat i enfortiment. Enfortir quàdriceps i estirar isquiotibials.
-Reeducació muscular, exercicis isomètrics del quàdriceps, sobretot en extensió del genoll.
-Moderar u orientar la pràctica esportiva: corregir el gest al córrer i augmentar progressivament el quilometratge setmanal. Alternar dies d’entreno suau amb intens. Vigilar la duresa del terreny, calçat, etc. Quan comencem de nou a córrer, evitar pendents al principi, i si hi ha molèsties no córrer en desnivells per no empitjorar la lesió.
-Anar en bicicleta, Piscina: nedar d’esquena, caminar en l’aigua, córrer en l’aigua.
-Calentament abans de l’entreno, estiraments després.
-Dieta adequada.
 Haurem de mantenir un normopeso adequat, i una hidratació correcte.
 Són aconsellables aliments rics en:
·        Vitamina C (cítrics…)i D.
·        Minerals com el calci (sèsam, fruites vermelles…) i fòsfor.
·        Silici (pomes, maduixes, ceba, porros…).
Complements nutricionals com:
·        Cartílag de tauró.
·        Gelatina.
·        Agar-agar, un tipus d’alga.
·        Oligoteràpia: Mn-Co, Cu, Mg, Mn, K, Co, P, F, I, S.
-Higiene de vida i economia funcional:
* Evitar la flexió i extensió de genoll en càrrega.
* Dormir amb un coixí sota el genoll.

Marta Cabré fisioterapeuta

 

0 Comments

You can be the first one to leave a comment.

Leave a Comment

 

You must be logged in to post a comment.