S’entén per una contractura muscular, a l’augment del to muscular de manera continuada i involuntària.
Quan un múscul o grup muscular esta sotmès a un intens treball i arriba a la fatiga, no li dona temps entre contracció i contracció a relaxar-se, apareixent primer els tremolors i després la contractura.
La contractura, és un estat d’enduriment en que es troba el múscul, que no arriba a relaxar-se como hauria, ocasionat per la fatiga, a conseqüència de la suma d’estímuls que li arriben contínuament.

Totes les contractures presenten els següents símptomes:

 – Increment del to muscular.
 – Escurçament del múscul.
 – Minimització del metabolisme.
 – Reducció de la capacitat de rendiment.
 – Dolor a la pressió i/o a la tensió per contracció.
 – Inflamació de la zona afectada.
Les contractures es produeixen per les situacions límits a que sotmetem el nostre organisme, degut a:
  • Una continuada tensió isomètrica. (per exemple una postura inadequada)
  • Elevat grau de tensió muscular, sobrecarrega del múscul. (per exemple un entrenament excessiu).
  • Excessiva sobrecarta sobre les articulacions, i gran distensió sobre tendons i lligaments.
  • Elevats nivells d’estres psicofísic,  por, nerviosisme.
També hi han d’altres factors que  poden produir aquesta lesió:
  • Mala biomecànica en la carrera.
  • Dismetries o males alineacions.
  • La constitució morfològica i antropomètrica.
  • L’alimentació i hidratació.
  • Mal desenvolupament de les qualitats físiques segons el tipus d’esforç.
  • Ús d’un calçat inadequat. Canvi de calçat quan ja no amortitzin, uns 1000 km.
  • Mal escalfament previ a l’entreno o carrera.
  • Hora del dia , època de l’any i climatologia.
  • Fatiga, son.
  • Pràctica simultània d’altres esports.
  • Superfície d’entreno.
  • Antecedents de lesions.
Respecte a la tipologia de les lesions; els velocistes i fondistes, pateixen major percentatge de sobrecàrregues musculars , mentres que els migfondistes pateixen més d’inflamacions tendinoses.
Per ordre dels grups musculars que més sovint presenten contractura són:
1)             Bessons i soli.
2)             Isquiotibials.
3)             Quàdriceps.
4)             Adductors.
5)             Peroneos.
Mesures preventives:
  • La primera gran mesura preventiva, PACIÈNCIA I CONSTÀNCIA. No hem de buscar l’èxit immediat.
  • Calentament i estiraments abans i després de l’activitat. És important tindre en compte que els estiraments s’han de realitzar prèvia activació del múscul. Per tant, la pauta, seria:
Mobilitzacions articulars.
10-15 minuts de carrera continua suau.
Estiraments (10 segons per estirament).
Part específica.
Tornada a la calma amb carrera suau i estiraments (20 segons per estirament).
  • Realitzar les càrregues progressives.
  • Treballar la flexibilitat de la musculatura tònica i enfortir la musculatura fàsica, per no crear desequilibris.
  • Realitzar massatges de descàrrega, ja que són útils per eliminar substàncies de desfet que produeix l’entreno, augmentant el flux sanguini i reduint la tensió muscular.
  • Canvis de posició (en cas de tensió postural).
  • No córrer més de 2 dies seguits, és a dir, no córrer 3 dies consecutius.
  • Evitar córrer sempre per asfalt. Les superfícies toves com terra o gespa faran que les nostres cames no es carreguin tan.
 Marta Cabré, fisioterapeuta.

 

 

0 Comments

You can be the first one to leave a comment.

Leave a Comment

 

You must be logged in to post a comment.